photoDiscurs realitzat el dia de la Cloenda de la CAE2020

26/10/2016

Com a una de les persones participants en la Comunitat d’Aprenentatge Empresarial (CAE2020) promogut per la Midit, explicaré a continuació què és i què ha significat per mi la participació en aquest projecte, així com algunes reflexions al respecte.

La CAE és un espai que potencia bàsicament la meva creativitat en l’àmbit de l’empresa, a més a més de ser un espai que m’incita a la reflexió. Formar part de la CAE és per mi una font d’inspiració per crear i per trobar solucions per a la meva empresa. Per què?

En primer lloc, pel fet de relacionar-me amb persones del món de l’emprenedoria i empresarial, amb les quals comparteixo inquietuds i preocupacions però, alhora, tenen òptiques diferents perquè totes elles procedeixen de sectors o activitats diferents, amb trajectòries professionals diferents, m’enriqueix tant des del punt de vista professional com personal. Un dels motius és que en els debats de les sessions grupals, es generen constantment noves idees, s’intercanvia molta informació, i em fa replantejar moltes qüestions relatives a la meva empresa.

Però sobretot, el valor principal de la comunitat penso que és que està tutelat per la Marta Zaragoza. Ella és el alma mater del projecte, és la que nodreix a la comunitat d’aliment intel·lectual.

Per una banda, ens aporta nous coneixements: Una nova metodologia en la direcció estratègica per tal de ser més competitius, per millorar l’activitat de l’empresa i per afrontar millor els reptes de futur. A més a més, ens proporciona eines per millorar les competències directives necessàries per crear, consolidar i fer créixer l’empresa.

D’altra banda, penso que la gran aportació de la Marta ha estat que ens ha ajudat a prendre distància, és a dir, ens ha ajudat a desenganxar-nos de la nostra realitat per donar-nos una perspectiva més àmplia i més elevada de la realitat de la nostra empresa i la realitat de l’entorn que l’envolta.

Per posar un exemple, tots sabem que a les grans empreses les funcions estan distribuïdes per àrees o departaments (financer, producció, compres, RRHH, màrqueting, direcció…). Doncs, en les micro i petites empreses totes aquestes funcions recauen sovint en la mateixa persona. És el que s’anomena la polivalència de les persones que treballem en aquests tipus d’empreses. Aquesta polivalència implica que un no s’atura mai, que estàs immers en l’activitat del dia a dia, amb una rutina establerta i que vas gestionant els problemes quotidians tal com es presenten.

Així doncs, estar a la CAE m’ha fet prendre consciència de quant important és fer una aturada en el camí, reflexionar a gran escala, planificar a més llarg termini, i en definitiva, no gestionar tant i dirigir més.

Hi ha una metàfora que em sembla que descriu molt bé aquest comportament: Imagineu que tots els que estem al capdavant d’una empresa portéssim un vaixell. Uns vaixells són més petits, els altres més grans, més pesats o més lleugers. Doncs bé, estem tan preocupats que tot funcioni bé dins la sala de màquines del vaixell (gestió de la part operativa) que oblidem quina és realment la nostra tasca, o no li dediquem el temps suficient. La nostra tasca és pujar a la coberta, portar un timó (dirigir), planificar una ruta (estratègia), decidir el port (objectius) al qual volem arribar, i sobretot estar molt pendents de les condicions de navegació (l’entorn), per aprofitar els vents i els corrents favorables (les oportunitats), i alhora estar molt atents a les tempestes (les amenaces) per tal d’esquivar-les.

En algun lloc vaig llegir una frase que em sembla molt encertada: “Pot ser cal menys activitat i més productivitat en la tasca directiva”.

A continuació explicaré quina ha estat la trajectòria de la meva empresa perquè segurament més d’una empresa, principalment les que pertanyen al sector del comerç, se sentiran identificades amb el comportament i actituds que ara descriuré:

Som una empresa familiar del sector del comerç que es dedica a la venda al por menor des de fa 30 anys. Jo sóc ja la segona generació, ja que van ser els meus pares qui van crear l’empresa. Ells van engegar aquest projecte de forma totalment autodidacta, sense planificar gaire les coordenades del negoci (el què, qui, com, quant…). Simplement es van deixar portar per la intuïció i el sentit comú, entenent aquest com la capacitat de detectar patrons comuns en les persones. I les coses van anar bé, molt bé. Hi havia una espècie d’inèrcia natural propiciada per un entorn favorable, o dit d’una altra manera, els corrents i els vents eren favorables.

I això va ser així fins a l’any 2008. L’arribada de la crisi marca per nosaltres un punt d’inflexió. A partir d’aquell moment tot canvia. Es donen una sèrie de factors com són:

• Apareixen nous hàbits de consum. En èpoques de crisi les compres estan més supeditades al preu, ja que la disminució del poder adquisitiu de les persones fa que es decantin pels productes de baix cost (low cost), també pels productes fora de temporada rebaixats (outlets), marques blanques, etc.
• La proliferació de les grans superfícies especialitzades en aquest tipus de productes.
• El comerç electrònic creix i apareixen grans empreses distribuïdores de productes outlet que venen a través de botigues on-line.

Per tant, tots aquests elements representen una fortíssima competència que fins aquell moment no havíem tingut. I com afrontem aquest nou context? Doncs malauradament, en un primer moment, l’afrontem amb resignació. Cert és que tot i que prenem mesures del tipus reduir costos fixos prescindibles o ajustos en la plantilla , ens resignem pensant que aquests canvis vénen imposats des de fora, que no podem fer-hi res i que ja vindran temps millors. Resumint, van pecar d’ immobilisme i si hi ha alguna cosa que ens ha quedat ben clara a la CAE és que l’immobilisme en el món empresarial i en un entorn canviant és contraproduent.

I per què aquesta actitud? Perquè quan una empresa porta gairebé 30 anys fent el mateix, fer un canvi d’esquemes mentals és molt complicat, representa un enorme esforç i fins i tot fa mandra. Procrastinació és la paraula (val dir que ben lletja i de molt difícil pronunciació) que defineix l’acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s’han d’atendre, per altres més irrellevants i agradables.

Per tant, estar a la CAE m’ha fet canviar la manera de veure les coses. M’ha fet prendre consciència que s’ha de tenir una visió més estratègica i no tan operativa dels nostres negocis, que la funció directiva ha d’estar més orientada al llarg termini i la importància de reflexionar i donar resposta a les preguntes “on sóc?”, “cap a on vull anar?” i “com arribar-hi?”. És a dir, analitzar la situació del micro i macro entorn, determinar objectius i planificar o dissenyar l’estratègia per assolir-los.

Així doncs, hem posat fil a l’agulla treballant en la redefinició de l’estratègia de negoci, i en la reformulació de les coordenades què-qui-com. Molt grosso modo indicaré els punts claus:
• Fins ara ens orientàvem únicament al client local, és a dir, aquell que viu al municipi els 365 dies a l’any, o bé, aquell que ens visita eventualment durant els mesos d’estiu. Per tant, obrim el zoom i ens dirigirem a altres públics a banda del client de proximitat, fita que aconseguirem mitjançant l’acció que descric al següent punt.
• Implantació d’un nou canal de distribució que consisteix en una botiga on-line que ens proporcionarà més visibilitat i més accessibilitat tant per la clientela nova que busquem com per la que ja tenim, que ara li oferirem un altre canal, un aparador virtual al qual pot accedir des del sofà de casa seva, còmodament sense les limitacions d’horaris comercials. D’aquesta manera trenquem les barreres geogràfiques que ens imposa una botiga física.
• Tenir present que el món del comerç electrònic també és un món molt competitiu i per tant necessitem diferenciar-nos. En aquest moment, estem explorant diverses possibilitats per diferenciar-nos. Per exemple, mitjançant la creació d’una linia de productes amb marca pròpia, apostar pel disseny dels productes com a element diferenciador, aprofundir en la gamma de productes…

Per altra banda, he trobat molt interessant i realment profitós el tema de les competències directives. Aquestes competències necessàries per crear, consolidar i fer créixer una empresa. Sabem que algunes les tenim de forma innata o adquirides des de petits, i d’altres no les tenim, o bé, estan assolides en un grau insuficient.

Exemple d’aquestes competències podrien ser la iniciativa, l’autonomia, la comunicació, la responsabilitat, la capacitat de negociació, el lideratge o el treball en equip. Doncs, sabem que, per sort, aquestes competències les podem aprendre o millorar. Ara que sabem que les competències de l’equip humà són un factor de competitivitat important, el fet de conèixer-les em serveix per autoavaluar-me, per gestionar l’equip humà, o bé per fer una selecció de personal en clau de competències, per tal d’aprofitar el talent de les persones com a un dels recursos més valuosos de les empreses inserides en aquesta nova economia del coneixement.

Pel que fa al futur la CAE, valoro molt positivament que aquest projecte tingui continuïtat perquè crec que com a comunitat empresarial podem aportar molt. Cadascú de nosaltres tenim una determinada visió del que succeeix fora, limitada al nostre propi mercat, clientela o trajectòria, però si sumen totes elles, podríem aconseguir que l’abast de la visió conjunta resultant sigui una font d’informació profitosa per elaborar una estratègia conjunta en benefici del nostre territori. Imagino funcionant com un conjunt d’atalaies o torres de vigilància. Quan acaba la visió d’un, comença la de l’altre i entre tots intentar comprendre l’entorn, saber-lo llegir per tal de detectar oportunitats, necessitats o tendències.

Personalment, recomanaria a qualsevol persona que estigui al capdavant d’una organització o empresa, independentment si es micro, petita, mitjana o gran, la importància d’estar vinculats a aquests tipus d’espais de cooperació o col·laboració entre empreses, que potenciï l’intercanvi d’informació i coneixement, ja que a les empreses que ens ha tocat viure en aquest nou context (globalitzat, hipercompetitiu, saturat de productes, que muta constantment pels avenços tecnològics, provocant que el cicle de vida dels productes es redueixi a causa de l’acceleració de l’obsolescència), ens pot passar que si continuem fent les coses com sempre, correm el risc d’entrar en una espiral descendent de la qual com més temps s’està, més difícil és sortir. És el perill de l’immobilisme.

Per això, la importància de preparar-nos per afrontar els canvis i no resistir-nos-hi tant. En definitiva, dit en clau d’humor, es tractaria de trobar el nostre propi Sant Grial, que no és més que aquella avantatja competitiva que garanteix de salut i vida eterna a l’empresa, és a dir, allò que el consumidor percep com avantatjós respecte a la nostra competència.

Per acabar, faig menció d’una frase de la Marta, i una reflexió final: “Són necessàries competències directives per crear, consolidar i fer créixer l’empresa, ja no de forma autodidacta perquè el context actual ja no permet bons resultats amb la llei de funcionament encert-error.”

Per tant, un emprenedor o un empresari no pot jugar-se el seu projecte a daus, ha de planificar. En èpoques de bonança l’activitat econòmica té més probabilitat d’èxit. Però en èpoques de crisi, jugar a daus és contraproduent perquè el dau té més quantitat de cares desfavorables i per tant les probabilitats d’èxit és redueixen substancialment.

Aprofito per agrair a la MIDIT tenir l’oportunitat de participar en el projecte, perquè la CAE m’enriqueix com a emprenedora, com a empresària i com a persona. La CAE m’ajuda a fer canvis d’esquemes mentals, en benefici meu, en benefici de la meva empresa i esperem que a partir d’ara, entre tots els que hi som, i els que s’hi vulguin afegir, sigui també en benefici del nostre territori.

M. J. Gómez

Responsable financera, responsable de màrqueting, de recursos humans, de compres, d’administració… i a partir d’ara ascendida a responsable de la direcció estratègica de l’empresa (en clau de competències) de S.S.

P.D: Gràcies a la Marta Zaragoza.