Discurs realitzat a l’acte de cloenda de la CAE2020

ERA NECESSARI?

La raó d’existir de qualsevol projecte o iniciativa és la necessitat que cobreix de les persones a les que va adreçades.
Si anem unes quantes dècades enrere, la necessitat de les persones era aconseguir l’estabilitat personal a tr
avés d’una feina que poguessin mantenir durant el major temps possible i els proporcionés estabilitat econòmica.

Per a què? Doncs en un sistema capitalista, per seguir consumint, que era el que suposadament ens feia assolir la felicitat. Aquesta necessitat casava perfectament amb la necessitat d’aconseguir cada vegada més beneficis per part de les empreses. I aquesta comunió es va mantenir durant dècades, i va alimentar uns comportaments i uns valors que no sabíem massa bé cap a on ens portaria i, sobretot, sense qüestionar-nos si realment ens feia feliços a uns i altres.

El que és indiscutible és que aquests comportaments i valors van ajudar a configurar un entorn (polític, econòmic, sòcio-cultural, etc,) que alimentava recíprocament a perpetuar els mateixos comportaments i valors. I per tant, donaven sentit a que el motor de l’economia al nostre país fossin sectors i activitats molt especulatives, amb molt poc contingut innovador, i que requerien mà d’obra amb poca formació, que, juntament amb els models de direcció i gestió dels equips humans mantenien aquest Status Quo.

Les conseqüències d’aquest paradigma van arribar en forma de crisi econòmica mundial, però en el fons, el que havia entrat en crisi eren els comportaments i valors d’empreses i organitzacions. Els models de direcció i gestió empresarials utilitzats ja no els funcionaven per augmentar els beneficis, en prou feina els funcionava per salvar l’emimg_20160902_133959
presa. Però també van entrar en contradicció els comportaments i valors de les persones, quan es van adonar que tots els esforços per assolir i mantenir la seva estabilitat no havien estat suficients i van veure com la seva qualitat de vida disminuïa d’un dia a l’altre.

És en aquest punt, on entrem en el que anomenem “canvi de paradigma” i fins hi tot en una fase de ruptura de la comunió entre persones i empreses però també entre les diferents persones i entre les diferents empreses i organitzacions.

Les persones, comencen a plantejar-se què els fa feliços realment. De fet, es veuen pressionades a fer-ho, per absència o pèrdua d’allò que els feia feliços anteriorment. I les empreses (no parlarem de felicitat perquè quan es tracta d’empreses parlem de “productivitat”) quina raó d’existir tenen, per absència de recursos o pèrdua de beneficis.

Igual que en la biologia evolutiva, les  persones i empreses es van començar a sentir pressionades per intentar canviar de comportaments i valors. Per pressió de l’entorn però, també, perquè en qualsevol canvi de paradigma també ens qüestionem en què creiem, per bé que les creences ens haurien de portar a assolir els nostres objectius.

Algunes de les creences que van començar a canviar:

1. Les persones van deixar de creure que l’estabilitat es podia assolir a través d’una feina per tota la vida. I les empreses que podien seguir guanyant beneficis amb el mateix model de negoci, que productes i serveis i els clients serien també “per tota la vida”.

2. Les persones que les empreses “els salvarien” i per tant, en l’excessiva dependència que genera confiar en que et contractaran. I les empreses en què els clients els salvaran.

3. Les persones que podien treballar de la mateixa manera fins la jubilació i les empreses que podien seguir fent el mateix, dirigint de la mateixa manera.

4. I el que és molt important: pensar que es pot assolir la pròpia felicitat sense vetllar per la de les persones de l’entorn (i això va pels dos). O que no necessites a ningú per assolir els propis objectius.

Però davant d’aquest nou paradigma, ens estem oblidant d’un factor decisiu però que aquí en aquest país havíem obviat i que constitueix una amenaça o oportunitat, segons en quin punt s’estigui: les TICs.

Les TIC, per un costat han permès la globalització de l’economia (amb el que comporta: més competència, etc ) i per altre, que estaven transformant la forma de produir, el què produir, la forma de treballar, comunicar-nos etc. En aquest país no vam adonar-nos de les oportunitats que obrien en altres sectors econòmics: medi-ambient, les mateixes TIC, serveis a les empreses, oci i cultura, R+D+I i seguíem apostant per sectors tradicionals durant moltes dècades.

Perdent un temps preciós i endarrerint el procés de recuperació econòmica i social.

Precisament, aquests sectors són els que donen llum al nou paradigma i el que justifiquen adoptar uns comportaments i valors determinats per part de tots i totes: són activitats intensives en coneixement i informació.
I aquest recurs que es converteix en el més estratègic el tenen les persones.

És aquí quan podem afirmar que la CAE2020 té sentit en aquest nou paradigma. Precisament, des de la CAE, hem volgut oferir nous models de direcció i gestió, noves formes d’organització, noves estratègies i fórmules per captar, fidelitzar i desenvolupar el talent de totes les persones que formen els equips (incloent la propietat) i, en definitiva, poder convertir les tendències en oportunitats de negoci, etc. Però el que marca la diferència, realment, és que es planteja el treball en xarxa i cooperatiu com a única manera d’assolir la consolidació i el creixement de la pròpia empresa.

I ARA QUÈ?

  • El context ho demanacloenda_cae_zaragoza
  • La metodologia i les eines existeixen

Doncs falta CONEIXEMENT i ÚS de les mateixes i MOTIVACIÓ per implementar-les.
Les persones participants ho han conegut i, a partir d’aquí, se senten prou motivades perquè respon a la necessitat de seguir creixent, de forma sostenible i equilibrada.

Després explicaran què els ha aportat conèixer els principis en què es basa el mètode i els comportaments i valors necessaris per la seva implementació, us comentaran les oportunitats que han identificat i fins i tot l’impacte que ja han tingut algunes de les formules, eines, etc en els seus propis projectes.

I des d’aquest punt de vista estem molt satisfets/es, perquè el camí cap a la felicitat amb consciència i amb les eines adequades és molt més gratificant i sobretot eficient i eficaç.

Però tal i com he dit abans, sols i soles no podran aconseguir-ho. Ni ells ni ningú, ni persones ni empreses.  Si realment estem d’acord en la necessitat de canviar de paradigma, necessitem el major nombre de persones i empreses que estirin cap a la mateixa direcció. Per tant, necessitem que totes les persones d’un territori estirin cap a la mateixa direcció, i adoptin els comportaments i els valors que estiguin alineats amb les oportunitats de futur però que vetllin pel benestar de totes les persones i del medi ambient.

I això no és fàcil, perquè una bona part de la població i del teixit empresarial encara està estancat en l’antic paradigma, i com ja sabem, les creences i els valors són difícils de canviar, encara que l’entorn ens pressioni molt.

Una vegada, una participant, explicant què li havia aportat el programa va comentar que els primers dies es va sentir com el NEO de Matrix. Escolant les coordenades, els principis del model, l’enfocament de l’entorn, etc, es va sentir com si la desenxuféssin i s’adonés de cop i volta que tot el que pensava que era el millor per la seva empresa i, per tantm tot el que estava fent per ella ara veia que no era així.

Si, és l’efecte que crea la metodologia! Per això els portem una mica enganyats/ades a apuntar-s’hi i només s’hi van voler apuntar aquelles empreses que per ser petites, l’estructura, el sistema, etc no els ha fet perdre la il·lusió ni la disposició a l’aprenentatge.

Però tot i que aquell dia devia estar una mica espantada aquesta participant, de cop, (com en el Mite de la Caverna de Matrix) va veure que fora de la cova (antic paradigma) hi havia un món ple d’oportunitats (al contrari del que li havien estat explicant els habitants de la cova) per desenvolupar-se personal i empresarialment i, sobretot, de recursos i eines per fer-ho.

En aquest sentit, el sol, les oportunitats i les eines ja existien. El que hem fet l’equip de Cresàlida és obrir la porta de la cova i convidar a algunes persones a sortir. El que passi a partir d’ara ja és cosa vostra, no ens preocupa, perquè totes les persones que heu participat teniu un capital competencial extraordinari per transformar el vostres projectes però també per transformar aquest territori.

Només  us demano una cosa: no oblideu que sols i soles no podreu assolir els objectius mentre tantes persones i empreses continuïn dins la cova. Us demano que repartiu píndoles VERMELLES i que aconseguiu una comunitat d’aprenentatge suficientment transformadora pels vostre projectes i també pel conjunt del territori.

Us he demanat una cosa, però també us oferim el nostre suport perquè ara, més que participants en un programa som el mateix equip, juntament amb Cresàlida i l’equip de la MIDIT.

Moltes gràcies per confiar amb nosaltres!

Marta Zaragoza Domingo

Fundadora i Directora

logo cresalida 1

Contacte amb nosaltres

Escriu-nos i et contestarem el més aviat possible! :)

Not readable? Change text. captcha txt