Aquesta setmana hem iniciat el programa de direcció estratègica en clau de competències en el marc del projecte CAE2020 amb 10 empreses ben diferents que les ha unit la voluntat de treballar de forma col·laborativa amb els seus respectius projectes empresarials i, alhora, donar un major impuls al teixit empresarial del territori de la MIDIT2020 promovent la diversificació d’activitats econòmiques.

IMG-20160412-WA0001Veient el planter d’empreses que hi participen, us preguntareu què pot tenir en comú una empresa dedicada al turisme cultural, The curious cats (Elena Senao i Jaume Gaspà); una revista gratuïta sobre la maternitat i la criança, Mum’s (Laura Aresté); l’Hotel Mas Mariassa, un “hotel gastronòmic” i rural (Francesc Bellsolà i Griselda Rañé); una empresa que elabora i comercialitza el seu propi vi i realitza visites guiades, El celler de la placeta (Mercè Ramos i Quim dels Guiamets); una botiga especialitzada en la venda de ‘’coses boniques’’ i organització d’esdeveniments, 7 De Temps (Carmen Tendero); una botiga de roba, calçat i complements esportius, Sports Scorpio liderada per la Ma José Gómez. Aquesta empresària també és la presidenta de l’Associació de Comerços d’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, per tant, tots i totes els comerciants que integren l’ACHV participen indirectament al programa; un establiment que ofereix productes de qualitat i serveis relacionats amb la gastronomia, DEVITECA (Nuria Barceló i Francesc Blanch); l’empresa que gestiona les instal·lacions esportives d’Hospitalet de l’Infant-Vandellòs i ofereix serveis d’esport, Llastres, dirigida per la Mercè Nomen, ; i, finalment VH10 una empresa de lloguer de cotxes (Ana Isabel Garcia).

El que tenen en comú totes aquestes empreses és el TALENT! O sigui, una combinació òptima de MOTIVACIÓ i del CAPITAL COMPETENCIAL (conjunt de coneixements, habilitats, aptituds i actituds) necessari per haver creat la seva empresa i haver continuat amb la seva activitat, tot i les dificultats que els ha suposat la crisi viscuda.

Arribats a aquest punt, podem fer-nos una altra pregunta: i si tenen aquests fantàstics ingredients, què els falta per consolidar-se o créixer? I quin tipus de suport necessiten?

La resposta passa, primer, per conèixer en quin moment de la seva activitat es troben i, per tant, les seves necessitats actuals. Segon, i el més important, és confirmar que el moment en el qual es IMG_20160412_122936troben respon als requeriments i a les tendències de l’entorn i, per tant, comprovar que les seves necessitats actuals venen originades per l’interès en donar resposta als reptes del futur per continuar essent competitius i aprofitar les oportunitats que els hi ofereix aquest nou entorn.

En altres paraules, per poder saber què els fa falta i poder donar-los un suport òptim des del CAE2020, necessitem saber quina és la seva “raó d’existir”. No només des dels motius personals que van originar que creessin la seva empresa i que vulguin continuar-la, sinó des del valor real que aporten a la seva clientela, actual i potencial i a la societat en general. Per saber què necessiten per continuar creixent cal comprobar que l’entorn considera necessària la seva existència.

Precisament, la primera pregunta que se’ls va fer a la primera sessió va ser: què passaria si la teva empresa desaparegués? La majoria dels/de les presents, van respondre com ho hagués fet qualsevol altre empresari/a amb un perfil similar “rés”, això sí, amb cares d’estranyesa i curiositat per la pregunta i sense poder dissimular certa expressió de tristesa només d’imaginar-s’ho. Evidentment, només estaven considerant l’impacte des la perspectiva de la mida de les seves empreses i del número de clients. La resposta de Google o Facebook hagués estat ben diferent!

Recuperats/des de la pregunta colpidora vam anar identificant altres elements d’impacte, com per exemple, deixar sense el seu servei o producte a persones que per diferents motius s’han acostumat a ells, principalment, la clientela més fidel. O la desaparició en el territori d’aquell element de valor que ja forma part del seu patrimoni. O deixar sense feina a l’equip que tant valoren i que consideren com de la família. En resum, la desaparició de 10, 20 o 100 empreses petites o micro, és una gran pèrdua per un territori, en termes de diversificació de l’economia, de sostenibilitat, i competitivitat, entre d’altres valors que aporten.

De fet, les empreses que participen en el CAE2020 ja tenen una raó d’existir però el primer dia vam convidar-les a que exploressin les noves tendències amb l’objectiu d’assegurar la seva existència futura en un nou paradigma. Ho vam fer des de la perspectiva de la clientela actual, però també dels diferents entorns que influencien els hàbits de consum de les persones consumidores, de la forma de produir i distribuir els seus productes, dels tipus de recursos estratègics amb els que poden o han de comptar si volen continuar amb l’activitat i créixer, etc. L’objectiu últim és que tots/es aquests/es empresaris/es puguin alienar les seves estratègies amb les oportunitats que els ofereix l’entorn i puguin revisar les seves capacitats i els seus recursos, identificant quins han de millorar o adquirir i, en darrer terme, posar al servei de l’activitat de l’empresa tota la informació i coneixement resultant d’aquesta exploració.

IMG_20160412_122929D’aquesta manera, el primer dia vam prendre consciència de la necessitat de tenir una raó d’existir (una missió) clara i concreta i fàcilment identificable pel seu públic objectiu; de la importància de saber cap a on volem anar i en què es volen convertir en x anys (la visió) ; i dels principis que voldran que regeixin els comportaments de totes les persones que fan possible el negoci (els valors). Però, sobretot, vam prendre consciència que per poder reformular l’estratègia corporativa, de negoci i operativa és decisiu realitzar una anàlisi rigorosa del macroentorn o entorn PESTEL (polític, econòmic, sociocultural, tecnològic, ecològic i legal) i del microentorn. Només així podrem identificar les tendències i convertir-les en oportunitats i analitzar el mercat per identificar quina part d’aquest pot necessitar que la nostra empresa “existeixi”.

Així doncs, ens vam trobar amb una de les principals dificultats en les que es troben molts/es empresaris/es. Generalment, centren els seus esforços en la part més operativa de les seves activitats (producció, administració, comercial i vendes, comunicació, etc.), tot i que no dediquen els mateixos esforços a cadascuna i, per tant, no dediquen el temps necessari a la part més estratègica. La “manca de temps” és el principal argument justificatiu i no els hi falta raó. Els/les microempresaris/es i petites empreses assumeixen, per l’evident manca de recursos materials i humans, la majoria de les funcions que generen totes les activitats de totes les àrees operatives. I és clar, la conseqüència és que acaben dedicant la major part del temps a “apagar focs”.

Demanar-los que dediquin una part del temps que no tenen a fer tota aquesta anàlisi i seguir redefinint l’estratègia del seu projecte pot resultar excessiu i inclús perillós, perquè els focs segueixen existint. Però el segon motiu, encara que costi de reconèixer, és que la part estratègica es percep com una part filosòfica i, per tant, la dificultat de veure el resultat a curt termini provoca que l’acabem descuidant. Tot i així, vam estar d’acord que la part operativa o funcional respon a la part estratègica, per tant, sense aquesta la primera no té sentit.

El tercer motiu que els porta a descuidar alguns aspectes estratègics de l’empresa, tot i que resulti poc popular exposar-ho obertament, és una possible manca de competències directives i empresarials, principalment, de conceptes i tècniques en gestió empresarial. Amb aquesta afirmació no estem donant tota la responsabilitat a les persones que un bon dia van decidir crear una empresa sense els coneixements i les capacitats necessàries. Aquesta realitat és el reflex d’altres factors de l’entorn. Per exemple, un sistema educatiu que tradicionalment ha estat molt desvinculat IMG_20160412_112159del món econòmic i empresarial i, a la vegada, per estrany que resulti ha allunyat de l’emprenedoria a les persones amb més preparació acadèmica. O un entorn sociocultural, molt influenciat per la cultura empresarial del país que ens anima o desanima a emprendre o a fer-ho de determinada forma.

Sigui com sigui, encara que no podem negar els esforços de crear i consolidar una empresa de forma autodidacta i, fins hi tot, els bons resultats que han obtingut en dècades passades molts/es empresaris/es, fer-ho sense les competències necessàries és un risc. I juntament amb la llei de funcionament d’encert-error que acompanya aquesta mancança competencial (decidir, caure i tornar a aixecar-se) en un context com l’actual ja no permet mantenir els bons resultats del passat. La generalització de les TICs, la globalització –i, per tant, la forta competència-, la innovació, la internacionalització, els canvis en els hàbits de consum, etc., han demostrat que calen uns coneixements, unes habilitats i aptituds més sòlides per crear i gestionar una empresa. En definitiva, per emprendre, consolidar i fer créixer una empresa amb èxit es requereix un conjunt ampli de competències i estar orientat/da a la millora competencial contínua.

Finalment, en la primera sessió també vam poder comprovar que els recursos més estratègics que tenen les empreses són els recursos intangibles, principalment, la informació i el coneixement que generen proveïdors/es, clientela, col·laboradors/es, experts/es, institucions representatives del sector o activitat, competidors/es, etc. Per tant, és important estar connectat al món, tant a nivell local, com nacional i internacional, i crear una bona xarxa per captar i gestionar aquests recursos intangibles que ens permetran evolucionar els nostres negocis i seguir creixent en diferents línies.

Com podeu comprovar, la primera sessió del CAE2020 va ser força intensa i els seus i les seves participants van demostrar tenir uns projectes orientats al futur, gràcies a un excel·lent capital competencial i, alhora, a una admirable disposició a l’aprenentatge que els permetrà seguir avançant.

En les properes setmanes seguirem compartint les impressions de les sessions en aquest espai, amb l’objectiu de transmetre els aprenentatges assolits amb el treball de tot el grup a altres empresaris/es que mantenen la mateixa actitud i compromís amb el seu projecte.

 

Marta Zaragoza Domingo

Fundadora i Directora

Cresàlida, Creixement i Consolidació empresarial

@cresalida